Història de Casavells

Caiavellos és el nom del poble de Casavells en un document de l’any 983; Caiavells al segle XI, Canavells al segle XII i finalment, el 1693, és citat com a Casavells.

Casavells indretEls seus inicis estan relacionats amb la parròquia de Sant Genís de Casavells com una possessió del monestir d’Ullà, al qual els veïns pagaven censos fins el segle XIX, etapa en què la majoria foren redimits. Així, la parròquia de Casavells pagava un cens anual de 4 gallines pels horts de la parròquia i de la Bugarrella i, a més a més , el prior d’ Ullà hi tenia drets d’ alberga, és a dir, l’havien d’acollir i servir-li menjar en les seves visites . El pagament d’aquest cens va ser motiu de litigi durant segles entre els diferents rectors del poble i els priors d’Ullà fins que l’any 1776 el rector de Casavells, que aleshores era mossèn Ros, en va aconseguir la redempció .

Casavells saeteraDe l’època medieval en queden les restes d’un mur que correspondria a un edifici fortificat situat a l’entrada del poble, davant del casal anomenat can Saló o també mas Pagès. En aquest fragment de paret, de 12 metres de llarg i 2 d’alt, i hi ha dues sageteres i restes d’encaixos. Possiblement aquest mur formava part del mas Reixach de Casavells que per les queixes del bisbe al segle XIII tenim coneixement que estava fortificat. Els privilegis del poble en aquesta època medieval els va concedir el rei Martí.

Entre els fets més importants a l’època moderna en destaquen els conflictes i les guerres que assolaren el país i que es deixen sentir al poble. A Casavells arriben notícies dels saqueixos que els francesos varen dur a terme entre maig i juny de 1694 i que varen afectar també a Fonolleras, Serra, Mata i Ullastret en el context de la guerra contra França (1689-1697).

Església CasavellsEl poble de Casavells està estructurat al voltant de l’església i dels carrers del voltant. Genís. En aquestes vies cal mencionar casals com el mas Pagès conegut també com can Saló del qual se’n coneix l’existència ja el 1309 pel document de venda d’una casa, també hi ha el mas Carbó al carrer de Sant Isidre . Igualment mereixen atenció el mas Botó, el mas Ral que recollia el delme , l’edifici gòtic renaixentista de can Racó i can Reparada , el casal convertit en cafè i botiga del poble durant bona part del segle XX .

En els últims cent anys, una part dels habitants varen abandonar l’activitat agrícola i emigraren a les ciutats malgrat els intents per millorar la qualitat de vida com va ser la instal·lació de l’electricitat servida per la companyia Elèctrica de Jafre, als voltants dels anys vint, la construcció de la font del Pou Bo al camí de Parlavà, o bé el trasllat del cementiri iniciat l’any 1936, el mateix any en que es va esclatar la Guerra Civil Espanyola. En aquest conflicte hi varen perdre la vida en Francesc Dalmau Coll i en Lluís Artigas i va comportar l’empresonament d’en Joan Comas, l’Eusebi Font i en Miquel Ginesta. Abans, el comitè i els sindicats havien dut a terme una redistribució de terres que va afectar a vint-i-quatre vessanes i mitja, retornades als propietaris el maig de 1939.

Casavells octubre 2013 008Durant els anys de la postguerra es culmina el procés de privatització de les finques desamortitzades iniciat un segle abans. Passen a mans privades una finca d’olivera a Puig Rodó, diverses peces de terra cultiva situades al territori dels Moros, de la Bugarrella i dels Noguers, a més d’una vinya als Riells.

Des de 1953 Casavells i Corçà compartien el secretari, el senyor Ferran. El 1969 l’Ajuntament presidit pel Joan Carbó i Perich va dur a terme la unió amb Corçà amb la promesa d’una inversió inicial de 500.000 pessetes.Va ser la culminació d’un seguit d’aliances, com la del segle XVII quan Casavells era un lloc reial de la batllia d’Ullastret, o bé al 1846 quan el poble va constituir un sol municipi amb els barris de mas Pujol, les Costes, els masos i el poble de Matajudaica.