Història de Cassà de Pelràs – Planils

campana de Cassà de Pelras 163

El grup de cases i masos que es troben al camí de Corçà a Cassà de Pelràs, allà on neix el Rodonell, es coneix com el veïnat de Planils. Una mica més al nord, el petit nucli de masos situat prop de la carretera, s’anomena Cassà de Pelràs. Les restes més antigues que s’ hi han trobat són una gerra de ceràmica i alguns fragments de plats decorats localitzats prop del mas Llobet, a Planils, la primavera del 2004. Una primera aproximació situa aquestes mostres als inicis del període de l’imperi romà.

Cassà de Pelràs pertanyia durant el segle IX a la baronia de Púbol i va passar per herència a mans d’Arnau de Llers, senyor de LLers i de Cervià , a la segona meitat del segle XII. Dos segles més tard, el juny de 1369, el lloc va ser comprat pel rei Pere el Ceromoniós. Sabem, per una lletra atorgada el 18 de setembre de 1431 pel rei Alfons IV el Magnànim, que aquestes terres i les de La Pera estaven sota jurisdicció reial per la redempció de 4.000 sous que n’havia pagat l’infant Joan, duc de Girona. Des de l’etapa medieval, doncs, Cassà de Pelras va estar unit a La Pera i a Púbol; fins i tot el servei de correus continua, encara avui, vinculant aquests dos pobles.

Mas de Cassà de Pelras

És característic d’aquest indret l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció. Una pedra com la que s’ha extret molts anys de la pedrera de Terra Negra. L’abundància d’aquest material, es deu al fet que entre Corçà i Cassà de Pelràs hi acaba una colada basàltica que tindria el seu focus o xemeneia al sud de Foixà.

El mas Savalls a Planils, per exemple, fou aixecat amb pedra volcànica, material que també es va utilitzar al mas Llobet, al mas Mascarós o al mas Pons, tots ells dels segles XV-XVI. És en aquest mateix barri on hi ha una construcció singular, el safareig públic conegut com el Biber, construït el 1894 i reformat l’any 1919, avui dia en desús.

Cobla CassàLa configuració del nucli de Cassà de Pelràs resta inalterable durant anys; només canviarà la plaça de Sant Martí amb la construcció, l’any 1908, d’una tarima pels músics i l’accés enrajolat a l’església. Més endavant s’amplia aquest espai amb el trasllat del cementiri l’any 1942 després d’haver-se clausurat el desembre de 1931.

Entre les construccions més antigues en sobresurt la rectoria amb una mènsula encastada al mur de la casa. Allà les figures, en baix relleu, mostren les imatges del Crist i la Verge portant l’infant en braços, amb la data de 1589, i el nom gravat de Bernat Mascarós. La casa de can Bosch i el mas Miàs, anomenat mas Peras, també formen part d’aquest nucli primitiu del poble. Aquí mateix hi ha la masia Ametller, el casal originari dels Ametller de Banyoles, que durant el segle XIII estava sota el domini de l’Almoina de la Seu de Girona. Aquesta família va aconseguir el títol de cavallers l’any 1577 .

porta església de Cassà de Pelras

Al camí de Púbol s’hi troba el mas Thomàs, el mas Valls i el mas Martí que va ser la casa delmera del poble i el propietari més important.

En aquest grup de masos s’hi podria contar el mas Pagès, un gran casal del segle XV on destaquen dos relleus en forma de bust humà, i també can Roc, anomenat mas Carbó i documentat des del 1641. A l’altra banda del poble, proper al camí de Planils queda el mas Fuster.

A peu de carretera, a partir de la segona meitat del segle XIX, es varen construir els masos de can Geroni, can Cassanyes i can Gelabert. Més tard, provinents de Montnegre es va instal·lar a Cassà la família Fabrellas i va construir les rajoleries a banda i banda de la carretera, al límit amb el terme municipal de Rupià.