Llocs d’interès

Sant Sebastià i Santa Cristina

Al poble de Corçà hi ha dues capelles que depenen del bisbat i dues més per a ús particular. Les primeres són l’ermita de Santa Cristina i la de Sant Sebastià; les altres dues són la capella de Sant Judes al castell de l’Alberg i la de confessió ortodoxa dedicada a Sant Joan Baptista a Planils. A més a més hi havia una altra capella, ara desapareguda, a la torre Guinarda i que havia estat consagrada a la Mare de Déu dels Àngels

ermita de sant sebastiàEl document més antic que dóna notícia de l’ermita de Santa Cristina data de 1426 i correspon al permís del bisbe per poder demanar caritat i obtenir fons per a finançar el manteniment d’aquesta petita capella d’estil romànic. Construïda entre Corçà i Monells, prop del Rissec i al costat del Torrent que porta el nom, l’ermita s’alça damunt d’una construcció romana Durant l’ excavació duta a terme el 1981 també s’ hi varen trobar fragments de tegulae, àmfores, ceràmica comuna i dues peces de grans dimensions que podrien pertànyer a una premsa d’ oli o de vi. Tot fa pensar que l’edificació ja existiria al segle I d.C.

La capella té una sola nau de planta rectangular i absis en forma de ferradura. La base de l’absis és del segle X i la resta de l’edificació pertany al segle XII. Ambdues parts es diferencien pel tipus de carreu: pedra sense treballar a la base del segle X i blocs de pedra ben tallats a l’obra del segle XII. La porta principal es troba a la façana occidental formant un arc de mig punt amb grans dovelles; a la paret sud hi ha una altra porta de forma rectangular. A l’interior, el terra és enrajolat i adossat al mur hi ha un banc d’obra. La llum hi penetra per dues finestres molt petites. Durant molts segles la capella va guardar el retaule gòtic de Santa Cristina, obra del Mestre d’Olot, actualment exposat al Museu d’Art de Girona.

A l’altra costat del poble, al final del carrer de Sant Sebastià, hi ha la capella que porta el mateix nom. El 22 de desembre de 1512 el bisbe va concedir el permís per aixecar una capella dedicada a Sant Sebastià prop dels murs de la vila. L’any 1676 es torna a beneir després de les obres de restauració. A finals del segle XIX fou objecte de noves millores de les quals destaca la col·locació d’una campana.

La capella de Sant Sebastià és una construcció petita, d’una sola nau amb absis semicircular i volta d’aresta. Els murs estan formats per pedra unida amb argamassa i restes de teules i rajols. A l’interior hi resta un retaule barroc coronat per la figura de Déu Totpoderòs, molt deteriorat, amb figures que expliquen el martiri del sant. El segon element decoratiu és una tela d’arpillera que representa a Sant Sebastià acompanyat de Sant Roc i Sant Francesc. El fons de la tela esta pintat amb motius florals i a la part superior hi ha inscrita la data de 1727. Així mateix, a la capella s’hi guarda la plata de les almoines amb una petita figura del sant al centre. Segons la tradició aquesta capella fou erigida complint una promesa feta a Sant Sebastià demanant protecció contra la pesta.

La diada de Sant Sebastià era mitja festa a Corçà. Se celebrava ofici a la capella i sortia la processó presidida per les tres banderes, la de Sant Antoni, la de la Mare de Déu de les Dones i la dels Quatre Sants Màrtirs. L’any 1927 s’hi va afegir la de Sant Sebastià que va costar setanta duros i a la qual el Sr. Caramany va afegir la imatge que corona el pal. Un cop acabades les cerimònies religioses hi havia sardanes i ball.

Avui dia les dues capelles s’obren al culte només per a festejar la diada del sant corresponent. A Santa Cristina, s’hi celebra Missa i a Sant Sebastià després de l’ofici que té lloc el diumenge més proper al 20 de gener, els veïns del carrer ofereixen un aperitiu a tothom qui els vol acompanyar.

El retaule de Santa Cristina

A dos quilòmetres de Corçà, al costat esquerre de la carretera que va fins al poble de Monells, hi ha la capella de Santa Cristina edificada durant el segle XIII. L’interior d’aquesta església romànica estava decorat amb un retaule, dedicat a la santa, que va restar-hi fins que a l’any 1904 el bisbe de Girona, Tomàs Sivilla i Gener, va ordenar el seu trasllat a la parròquia de Corçà. Anteriorment, Eusebi Coromines , polític i periodista fill de Corçà, ja havia denunciat al diari La Publicitat el perill que l’obra acabés venuda i traslladada a l’estranger. Ara el retaule es conserva al Museu d’Art de Girona.

El retaule de Santa Cristina és una pintura al tremp sobre fusta. L’autor va utilitzar pigments, aigua i un aglutinant com pot ser ou per realitzar l’obra a la segona meitat del segle XV. S’atribueix aquest retaule a l’anomenat Mestre d’Olot Miquel Torell. La peça és gairebé complerta, només li falta el voladís que la coronava i que es coneix com a guardapols. El conjunt de 264×185 cm, està dividit en tretze quadres de diverses mides.

La imatge de la santa ressalta dreta al centre del retaule, davant d’un setial amb un fons de columnes decorades i coronades amb unes figures. Santa Cristina era filla del governador de la ciutat de Bolzena, al centre d’Itàlia. Convertida de jove al cristianisme, es va negar a seguir la religió politeista romana i va fer fondre tots els ídols de plata i or que es guardaven a casa seva per ajudar als pobres.

L’autor del retaule representa a la santa portant la palma del martiri a la mà dreta i aguantant amb l’esquerra un llibre obert. Vesteix una túnica brodada d’or amb incrustacions de metalls preciosos i pedreria. Per sota la túnica surt un dels peus calçat amb una sandàlia. La imatge presenta un aspecte greu, seriós, amb els cabells recollits enrera i una corona al cap. El fons és daurat amb decoració geomètrica .

A la part superior i central del retaule el pintor hi va representar el Calvari: Crist crucificat al centre amb uns braços desproporcionats, a l’esquerra la Verge Maria, Maria Magdalena i dues dones més, i a la dreta Sant Joan amb un grup de soldats

Les altres dues taules verticals estan dividides en tres parts, cadascuna representa una escena del martiri de la santa. A la part superior dreta, Santa Cristina és flagel·lada; al quadre del centre és llançada al llac amb una roda de molí penjada al coll; al costat la veiem en el seu baptisme i al tercer, la jove està dins una olla d’oli roent mentre dos personatges van atiant el foc. La taula de l’esquerra explica com la santa és introduïda dins un forn , just a sota la pintura la mostra lligada a una creu en forma d’aspa, amb els botxins arrencant-li els pits amb garfis i, a la part inferior, la santa està lligada a una columna mentre la travessen amb sagetes.

A la base del retaule, dividida en cinc compartiments, s’hi presenten més escenes de la vida de la santa. Les de l’esquerra del retaule mostren com destrossa els ídols i també com instruïa les seves donzelles en la fe catòlica. A la dreta reparteix ajuda als pobres i rep la primera flagel·lació. Finalment, la imatge de l’ Ecce Homo presideix el centre amb els símbols de la Passió: el gall, la llança, els claus, les esponges, i els assots.