Casavells
Caiavellos és el nom del poble de Casavells en un document de l’any 983; Caiavells al segle XI, Canavells al segle XII i finalment, el 1693, és citat com a Casavells.
El poble de Casavells està estructurat al voltant de l’església romànica de Sant Genís, un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Des d’aquest indret s’obté una magnífica panoràmica del pla de Belleses.
Des de 1953 Casavells i Corçà compartien el secretari, el senyor Ferran. El 1969 l’Ajuntament presidit pel Joan Carbó i Perich va dur a terme la unió amb Corçà amb la promesa d’una inversió inicial de 500.000 pessetes. Va ser la culminació d’un seguit d’aliances, com la del segle XVII quan Casavells era un lloc reial de la batllia d’Ullastret, o bé al 1846 quan el poble va constituir un sol municipi amb els barris de mas Pujol, les Costes, els masos i el poble de Matajudaica.
Plànols
Mapa
Aquesta és una plana de mostra per explicar com han de funcionar els mapes en aquesta web. A la part superior tens una connexió amb les vistes en forma de mapa, satèl·lit (imatge real) i híbrid.
Per moure’t pel mapa pots fer-ho simplement fent clic i arrossegant o desplaçant el quadradet que es veu en el mapa ampliat de baix a la dreta. També pots utilitzar els controls que tens a dalt a l’esquerra i que també et permeten apropar-te o allunyar-te.
A la part inferior tens un enllaç a mapes en format pdf.
Mostra de mapa en format PDF de les rutes en bici Mapa Rutes Baix Empordà
També és possible enllaçar amb documents relacionats amb la informació cartogràfica de la zona que a més estan enllaçats a llocs on no només s’activa el mapa sinó que també la informació demogràfica de l’indret. O podem mostrar directament en la finestra un mapa interactiu de la zona creat pel ICC.
Les primeres referències històriques conegudes en la documentació es remunten a l’any 983 sota la denominació de Caiavelos. Durant l’edat mitjana, segles XI i XII, aquesta població és coneguda amb el nom de Caiavells i més tard, com a Canavells. Fins que finalment en època moderna, passarà a conèixer definitivament com a Casavells (1693).
A banda de la documentació històrica existent, aquesta vila és una mostra més de l’evolució històrica del poblament de “l’Empordanet”, en un origen format per masos construïts a l’entorn de l’actual Església de Sant Genís de Casavells. A partir de la qual s’organitza el seu urbanisme i inclús, en època medieval es clourà amb una muralla (s.XIV).
L’Església de Sant Genís de Casavells és una mostra més de l’inexorable pas del temps i l’evolució històrica d’aquesta vila de la qual, en destaquem l’absis d’època romànica i diverses restes que mostren la seva pervivència en els diferents períodes històrics que es veuen reflectits en aquesta construcció. La seva importància i excepcionalitat històrica han fet que sigui considerada com un bé inventariat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, durant les obres realitzades al Carrer i la Plaça de l’Església es van posar al descobert una gran quantitat de restes arqueològiques que permeten reafirmar amb evidències físiques els testimonis documentals més antics que es remunten al segle IX-X dC.
Els treballs arqueològics realitzats duts a terme els mesos de novembre de l’any 2023 i 2024 van permetre la documentació dels cinc cementiris històrics de la vila de Casavells i un conjunt d’estructures compreses entre l’edat mitjana i la primera meitat del segle XX (1940).
L’estudi de la necròpolis de Casavells ha permès la identificació d’un conjunt de 44 tombes i un gran nombre de restes humanes mogudes o en posició secundària. El seu estudi antropològic d’un total de 25 d’aquests individus ha permès determinar una representació poblacional sobretot d’adults, especialment en època medieval i contemporània, mentre que en època moderna es documenta algun nounat i infants fins als sis anys. Les patologies observades en aquestes restes demostren alguns indicis que consten en la documentació d’una comunitat a grans termes pagesa, degut als desgastos a la columna i extremitats inferiors. Finalment, a causa de l’edat s’han documentat algunes patologies dentaries derivades de l’alimentació.
D’aquestes destaquem les següents tombes, com ara les tres tombes de lloses d’època alt medieval (s. IX-XII) documentades al Carrer de l’Església i al solar nord de l’Església de Sant Genís de Casavells corresponents a dos adults masculins i un infant d’una edat inferior a l’any. Les catorze tombes baix medievals (s. XIII-XV) excavades directament al subsol en fosa simple d’entre les que destaquem una fosa doble atribuïda als “amants de Casavells” i les restes d’un home que encara conservava sivella de cinturó dels segles XIII-XIV.
En relació als cementiris d’època moderna, aquests treballs van permetre la documentació del tancament sud d’aquesta fase que posteriorment va ser reaprofitat en època contemporània. En aquest cas, d’aquest període hi atribuïm un total de tretze individus entre els quals trobem nens, joves i poblacions adultes, totes elles amb el seu rosari amb medalla o creu.
Les tombes contemporànies també es troben representades per un total de tretze individus, vuit d’aquest corresponen al segle XIX i encara, conservaven la forma del taüt de fusta. Finalment, situat al sud de l’Església de Sant Genís de Casavells es van documentar un grup de fins a quatre nínxols que contenien almenys fins a cinc individus diferents, que no havien estat traslladats al nou cementiri municipal després de la Guerra Civil Espanyola.
Veure excavacions en 3D
Actuació al nord de l’Església de Sant Genís de Casavells
Tomba de llosses del Carrer Església, 5
Sitges baix medievals localitzades a la cantonada amb el Carrer de l’Església
Tomba 5 localitzada a la dreta de Can Sendo
Tomba 3 localitzada al davant de Can Sendo
