Corçà

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà que està format pel nucli principal de Corçà i els de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica, a més dels veïnats d’Anyells i Planils.

El poble de Corçà és esmentat per primera vegada l’any 878 en un precepte de Lluís el Tartamut, el rei franc que dominava aquestes terres. El document fa referència a una de les possessions del bisbe de Girona amb el nom de Quartianum. A la documentació de l’any 881 que confirma les possessions del bisbe, el poble hi és esmentat com Quertiano; més tard, al segle XI, passa a dir-se Quarciano i finalment, al segle XVII, l’anomenen Corciano als documents en llatí i Corsá (Corçà) en català.

El municipi de Corçà presenta una activitat diversa amb un sector, principalment, agrícola a Casavells i Matajudaica, i un sector comercial i multidisciplinari a Corçà que conforma, alhora, un interessant centre històric i un important patrimoni històric i arquitectònic.

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, documentada el 1065, és un gran edifici del segle XVIII bastit sobre un temple anterior, romànic, dels segles XII i XIII, algunes parts del qual subsisteixen.

La població de Corçà integra el veïnat i/o barri de Santa Cristina, que es va construir durant la dècada dels setanta. Aquest barri va agafar el nom de l’ermita romànica de Santa Cristina, situada a uns centenars de metres del nucli de Corçà. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

També en el mateix nucli de la població de Corçà, a la sortida i a molt poca distància, hi ha la capella de Sant Sebastià, una capella molt petita del s. XVIII, d’una nau amb absis semicircular i voltes d’arestes.