La població de Matajudaica forma part del municipi de Corçà. Situada a la riba esquerra del riu Daró en el camí entre Casavells i Ullastret, a la comarca del Baix Empordà. Les primeres referències que se’n té es remunten a l’any 1182, sota la denominació de Matha, en l’acta de consagració de l’església de Sant Joan (Santi Iohannis de Mata), com una possessió del monestir de Santa Maria d’Úllà.
Durant els segles XIII-XIV, com a domini del Bisbat de Girona passa a conèixer-se sota la denominació de Matha judayca, que podria indicar un possible origen jueu o l’existència d’una comunitat jueva en aquest lloc. Al segle XVII passarà a convertir-se en domini reial, que li comportarà importants privilegis i un notable creixement de les seves cases i masos, la majoria dels quals resten avui protegits per la Generalitat de Catalunya.
El primer dels elements que en destaca és l’Església de Sant Joan1, correspon a un edifici d’una única nau amb un absis semicircular, molt probablement, d’origen romànic i altament reformat amb l’adhesió en època moderna de diverses capelles laterals així com modificació la seva portalada i el seu arrebossat característic dels segles XVII-XVIII.
També, destaca a l’interior l’elevada humitat i salabror, possible indicador de la circulació d’aigua en aquesta part alta del turó de Matajudaica, que podria arribar a tenir relació o no, amb la possible preexistència d’una comunitat jueva i estructures de sacralitat amb relació al culte en aquest lloc.
Un altre d’aquests elements patrimonials és el Forn de Can Dalmau2, adossat a una de les seves façanes de l’edifici i probablement, d’època modera. Conserva la seva planta de forma quadrangular amb una cambra interior feta sobretot amb rajols refractaris i una boca emmarcada per pedres més nobles a l’interior de l’habitatge.
A banda d’aquestes dues construccions destaquen fins a cinc construccions o masos d’una certa entitat situats al voltant del carrer Major de Matajudaica.
