Corçà

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà que està format pel nucli principal de Corçà i els de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica, a més dels veïnats d’Anyells i Planils.

La vila de Corçà es és esmentada per primera cop l’any 878 en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut, que dominava aquestes terres. El document fa referència a una de les possessions del bisbe de Girona amb el nom de Quartianum. L’any 881 es confirmen les possessions del Bisbe sobre un poble esmentat com a Quertiano; més tard, al segle XI, passa a dir-se Quarciano i finalment, al segle XVII, l’anomenen Corciano als documents en llatí i Corsá (Corçà) en català.

El municipi de Corçà presenta una activitat diversa amb un sector, principalment, agrícola a Casavells i Matajudaica, i un sector comercial i multidisciplinari a Corçà que conforma, alhora, un interessant centre històric i un important patrimoni històric i arquitectònic.

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, documentada el 1065, és un gran edifici del segle XVIII bastit sobre un temple anterior, romànic, dels segles XII i XIII, algunes parts del qual subsisteixen.

Les muralles i el Castell de Corçà són una altra mostra del ric patrimoni municipal, que es remunta per primera cop l’any 1297 quan el comte d’Empúries es queixa al Bisbe de Girona, que exercia de senyor de Corçà, arran de l’emmurallament de la vila per les amenaces de Bernat Amat de Cardona fa des de Verges. Posteriorment, els conflictes de finals del segle XIV continuen sacsejant aquesta població i es veurà afectada pels conflictes entre el comte d’Empúries i el rei d’Aragó. Tot això comportarà que l’any 1394 s’encarreguin les feines per reforçar i ampliar el recinte emmurallat, que a partir d’aquest moment clouran l’església i preveien la construcció d’un fossat i dues torres, unes obres que obligaran el consistori municipal a endeutar-se.

Les següents referències històriques corresponen al segle XVIII, quan les muralles ja han perdut la seva funció defensiva i es permet als veïns obrir-hi portes i muralles. Avui dia les restes que es conserven d’aquestes construccions corresponen al pany conservat a la Plaça del Rebot, format per uns d’uns 30m de llargada, 10m d’alçada i 1,40m d’amplada fet amb blocs de pedra local i dues torres conservades parcialment al Carrer Sant Sebastià.

El seu estudi arqueològic ha permès confirmar les referències documentals conegudes. Malgrat tot això, s’obren algunes preguntes sobre el seu traçat i estat de conservació actual, ja que en molts casos ha quedat dissimulat a l’interior de les cases del nucli antic de Corçà fet que en dificulta l’estudi històric i protecció urbanística.

Així mateix, la població de Corçà integra també el veïnat i/o barri de Santa Cristina, que es va construir durant la dècada dels setanta. Aquest barri va agafar el nom de l’ermita romànica de Santa Cristina, situada a uns centenars de metres del nucli de Corçà. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

També en el mateix nucli de la població de Corçà, a la sortida i a molt poca distància, hi ha la capella de Sant Sebastià, una capella molt petita del s. XVIII, d’una nau amb absis semicircular i voltes d’arestes.