Cassà de Pelràs, Planils i Anyells

Les primeres referències històriques sobre Cassà de Pelràs es remunten a l’any 882, quan en la documentació històrica l’esmenta per primera vegada la «Basilicam sancti Martini prope Perulas». 
Més endavant, l’any 1163, ja es fa referència al lodium de Catiano sive de Peruls» primer en relació amb la baronia de úbol, després en referència als senyors de Cervià i finalment, al segle XIV es convertirà en domini reial de Pere el Cerimoniós.

L’Església de Sant Martí és el centre d’aquest nucli poblacional que s’ha transformat amb el pas dels segles. Aquesta construcció, en un origen hauria estat formada per una única nau amb un absis d’època romànica i un accés lateral, avui dia tapiat al mur meridional de l’edifici. Posteriorment, l’edifici hauria patit alguna incidència estructural que motiva les reformes d’època moderna, amb l’obertura del frontis, la portada barroca el rosetó, el campanar, les capelles dues laterals annexes, la sagristia i el terrabastall. En relació amb aquest conjunt, voldríem fer esment de l’antiga rectoria parroquial. 

On hi ha adossada a la seva façana una creu de pedra gravada amb l’any 1589 i la inscripció:

BERNAD MASC / AROS RECTOR. O bé: BERNAD MASO / AROS RECTOR. 
L’edifici de l’antiga rectoria, de dues plantes, presenta elements de la mateixa època que la creu dues plantes, obertures de pedra escairada, algunes amb llindes sobre mènsules.
Una altra de les singularitats d’aquesta població és l’ús del que els seus habitants parlen com la Terra Negra, d’origen volcànic (basalts). Procedents d’una colada volcànica que hi
ha entre les poblacions de Corçà i Cassà de Pelràs, que tindrien el seu origen el seu focus o xemeneia situada al sud de la població de Foixà.

Aixi mateix, el pas del temps l’ha anat fent créixer des del que deurien ser les cases i masies medievals fins al que avui dia coneixem com el Mas Amatller (Can Banyeta), Mas
Peras, Mas Valls, Mas Pagès, Mas Martí, Can Roc, Cal Fuster, Can Bosch, Mas Masterrades, Mas ca l’Hortelà i més recents, Can Sàbat i Can Mingu.

Continuant el camí que condueix cap a Corçà hi ha un altre grup de masos construïts al voltant del naixement de la riera del Rodonell, conegut com el veïnat de Planils. El qual
es composa actualment del Mas Llobet, Mas Pons, Mas Savalls, Mas Mascarons, Can Salou, les cases de Can Janperes i Cal farmacèutic. Les primeres cites històriques sobre
aquesta població es remunten al segle IX, en un inventari de propietats emès pel rei franc Odo I, on s’explica les possessions del seu fidel Wicfrid sobre la villa Planiles.

Darrerament, ens referirem al veïnat d’Anyells, situat al nord-oest de la població de Corçà que està format per una agrupació d’unes quinze masies. La informació històrica de la
qual disposem es remunta a l’any 1316, quan ja es vinculava a la parròquia de Corçà.